M'agrada el nadal

Arbre de mans

Material

- Cartolines de color verd tallades en forma de mà

-Paper de fons

-Pegament

- Llaços i altres, per decorar l’arbre

El conte d'en Gus

Pinxo: Hi havia una vegada una colla de ratolins que vivien en un arbre. Quan anaven a buscar menjar, sempre hi havia un ratolí, anomenat Gus, que menjava moltes llaminadures.

(En pinxo s’amaga i Gus menja)

Gus: Mmm... Quina gana que tenia! Que bo estava tot! Estic molt ple! (badalla) Quina son que tinc, me’n vaig a fer la migdiada.

Colla: Nois, nois, voleu anar a jugar al fet i amagat?

Colla: Si, si, tu la pares!!

(Surten corrents i s’amaguen)

Pinxo: Van anar passant els dies, i en Gus sempre feia el mateix, menjava i dormia, menjava i dormia, i poc a poc s’engreixava; fins que un dia..... (s’amaga)

Gus: Buaaah...!! Quant he dormit! Vaig a veure que trobo per menjar... (intenta passar pel forat) Ui, que passa? No puc sortir! Ajuda, ajuda nois, estic aquí, si us plau! (plora)

Granota: Ui hola! Què et passa? Per què plores?

Gus: Es que m’he quedat encallat i no se perquè no puc sortir...

Granota: Un moment... a veure si puc ajudar-te.

(Gus surt amb ajuda de la granota)

Gus: Moltes gràcies!

Granota: I que fas aquí tu sol? I els teus amics?

Gus: Els meus amics... Doncs estaran jugant... jo anava a buscar alguna cosa per menjar.

Granota: I tu, no jugues?

Gus: Es que hem canso molt ràpid i hem fa molta mandra...

Granota: Saps que això no està bé no? Que has de jugar? I si jugues et començaràs a trobar millor, faràs exercici, riuràs i et divertiràs amb els teus amics.

Gus: Si... tens raó, ja se... aniré a buscar-los! Ei nois, voleu jugar?

Colla: Hola Gus! Si vinga anem!

(juguen)

Pinxo: A les hores en Gus va aprendre que havia de menjar menys llaminadures i jugar més amb els seus amics, per divertir-se i estar molt sa. Bet aquí un gos, bet aquí un gat, que aquest conte s’ha acabat!! 

Ninot de neu

Aquí tenim un ninot d’allò més simpàtic per decorar la classe en Nadal! Solament l'hem de pintar, retallar i enganxar. 

Amb la llum del fanalet

Amb la llum del fanalet

jo aniré a esperar els tres reis,

perquè em portin moltes coses,

pau i joia a tots els nens.

Quina fosca nit!

Ai quin fred que fa!

Tot està adormit

Ja els sento arribar...

I aprofitant aquesta cançó tan maca podem fer-hi una manualitat relacionada! 

Per fer el nostre fanalet, necessitarem: 
*2 cartolines (mida A4 o una miqueta més gran)

*Cola en barra i/o cinta adhesiva

*Regle, llàpis i goma d'esborrar

*Tisores
*Gomets o pintures, altres ornaments

*Paper de cel.lofan

*Un cordill

Començarem amb una cartulina, doblegant-la per la meitat, de la part més ample. Mesurarem entre 2 i 3 cm i farem una ratlla amb el llàpis, sense apretar gaire (després l'haurem d'esborrar) per tota la part més ample, que serà la part de dalt i baix del fanalet. Ara, tornarem a agafar el recle, i farem línees perpendiculars i paral.leles entre si, mesurant totes el mateix (jo he agafat l'amplada del recle per fer la mesura)des de la ratlla marcada a dalt, fins a baix, i tallarem amb les tisores, sensepassar-nos de la ratlla horitzontal.

  

Ara, és un bon moment per enganxar-hi els gomets o altres ornaments que hi volguem posar. També podem utilitzar pintura de dits....

Tallarem el paper de cel.lofan amb la mateixa mida que la part més ampla de la cartulina, però la farem més curta per la part estreta, uns 5 ó 6 cm, l'enganxrem, preferiblement amb la cinta adhesiva, per la part de dalt interior, i després per la part de baix, ens ha de quedar ben posat.

Ara ve la part més " complicada" és unir les dos costats, i enganxar-ho que ens quedi ben col.locat. Tallarem dues tires llargues amb l'altra cartulina, d'uns 3 cm, que ens serviran per reforçar i amagar el cordillet que passarem per la part superior, fent un parell de foradets, i uns nusos. Si volem, podem tallar una rodona amb el diàmetre i una miqueta més de la mida del fanalet, on farem unes pestanyetes petites que enganxarem a la part de sota. Enganxarem les tires de cartulina, una a dalt i l'altra a baix, per reforçar i tapar el cordill i el sota (si li hem posat).

 I... ja està, tenim un fanalet per anar a esperar els reis, ara només caldrà posar-hi llum a dins.... I esperar que els reis es fixin en nosaltres i ens portin moltes coses....

Nadales

Ara que s’apropen aquestes dates tan especials, us deixo aquestes dues nadales populars per a que les canteu i les gaudiu!

El 25 de desembre

A Betlem me'n vull anar

Maquina d'escriure

Els  nens formen una rotllana i han de seguir el ritme de la cançó ( quan comença la màquina d'escriure ) movent els dits a l'espatlla del company de davant com s’hi estiguessin escrivint en una de veritat. Quan escoltem una campaneta, hem de tocar suaument el cabell del company de davant com si pasessim de línia en una maquina de escriure antiga.

Aquesta activitat serveix per relaxar als nens i que tinguin més contacte amb els altres companys.

El petit príncep - Antoine de Saint-Exupéry

 El Petit Príncep és, sens dubte, una faula sobre la recerca permanent de l’home, posant de manifest alguns dels trets que ens fan humans com l’amistat, la bondat, la imaginació, l’entusiasme pel coneixement...

Castanyeres

Per fer la paperina de castanyes una mica més divertida podem fer titelles de la castanyera! Quedaràn molt maques.

Necessitem...

·    -             La plantilla de la senyora castanyera

·    -             Un palet de fusta de qualsevol botiga o pals de polo

·    -          Colors o retoladors

   -          Pegament

·    -             Moltes ganes de pintar!

                                      I aquest és el resultat:

Mostra didàctica de joguines

Exposicions de jocs i joguines amb assessorament personalitzat per a les famílies

Voleu veure una extensa mostra de joguines de les que surten a la televisió i també dels que no surten? Voleu rebre assessorament de gent que entén, de joguines, abans d'anar a fer les compres nadalenques? Les respostes les trobareu visitant l'exposició de joguines que les ludoteques Olzinelles, Casa dels Colors i Poble-sec organitzen a les Cotxeres de Sants. Les ludotecaries i ludotecaris estaran a la vostra disposició per guiar-vos i assessorar-vos de tot allò que vulgueu saber, tot passejant entre els jocs i les joguines.

Què és l'exposició de joguines?

És una mostra de joguines per a totes les edats. L'objectiu principal és ajudar els nens i nenes i les seves famílies a fer un consum responsable d'aquests productes tan especials i tan atractius per als nens.

Què hi trobareu?

Joguines classificats segons tipus de joc: petita infància, joc simbòlic, joc de taula de petits i de grans, manualitats, etc.


Recordeu

L'exposició no és un espai de joc. Ajudeu els nens a entendre que la finalitat és veure i provar joguines de veritat abans de triar només condicionats per la televisió o pels catàlegs.

Del 27 novembre a l'1 de desembre de 2012 a l'Auditori de les Cotxeres de Sants (c. Sants 79)

Imatge de unes de les joguines que hi podem trobar, entre moltes altres:

Ara us presento la nova guia AIJU 3.0 de joguines 2012/13 (la única basada en estudi amb nens i famílies)

Y aquí la Pàgina web AIJU

Cancó "3 i 3 i 3 fan 9"

3 i 3 i 3 fan 9,
9 i 3 fan 12.


3 i 3 i 3 fan 9,
9 i 3 fan 12,

12 i 13, 25
Ai ves qui ho diria,

12 i 13, 25
Ai ves qui ho diria.

Museu del joguet

El Museu del Joguet de Catalunya es va inaugurar l'any 1982 a la Rambla de Figueres. El Museu exhibeix més de 4.000 peces: zoòtrops, mecanos, teatritos, animals i cavalls de cartró, cuines, pilotes, baldufes, avions, cotxes, trens, nines, titelles, aparells de màgia, jocs per a invidents, disfresses, retallables, manubris, soldats, robots, màquines de vapor, ossets, tricicles, patinets ... Moltes d'aquestes peces s'acompanyen de fotografies antigues de nens amb les seves joguines, la qual cosa ens ajuda a situar-les cronològicament i veure com es jugava en cada època. algunes joguines havien pertangut a personatges com Anna Maria i Salvador Dalí, Federico García Lorca, Joan Miró, Josep Palau i Fabre, Joan Brossa, Quim Monzó, Frederic Amat ...

Aquí unes pagines relacionades amb el Museu del joguet:

http://www.mjc.cat/

http://www.giromus.cat/museus_tematica/joguines.php

Recollida de taps per l'Ian!

A la nostra escola hem fet uns cartells molt originals perquè els altres alumnes els vegin i col·laborin aportant taps per salvar la vida de Ian!

Halloween

La nit del 31 de octubre on tots els nens i nenes surten al carrer disfraçats de disfreces que fan molta por, i van de casa a casa demanant caramels dient "truco o trato".

També a part de la castanyada a molts col·legis celebran HALLOWEEN on els nens s'ho passen genial disfraçant-se, es pinten la cara..., volen donar molta por disfraçats.

Al meu col·legi hem participat una mica i hem fet activitats relacionades amb halloween, aquí us deixo unes idees GENIALS!

- Dibuixos per pintar!

- Caretes de HALLOWEEN!

Solament necessitareu una plantilla d'una careta en aquest cas ha de ser per HALLOWEEN, pintarla, retallarla i ja la tindreu preparada per decorar la classe... o cadascú pel que vulgui.

- Bruixes per HALLOWEEN

Necessitarem una plantilla per pintarla, retallar-la i per acabar enganxar totes les peces per tenir una bruixa.

Peligro, niños - Francesco Tonucci

Aquest llibre recull una selecció de textos publicats per Francesco Tonucci en revistes italianes i espanyoles el propòsit principal ha estat mantenir un diàleg amb els lectors sobre diferents aspectes de la relació entre adults i nens, ja sigui en la família, a l'escola oa la ciutat. Aspectes que, per desgràcia, i tal com apunta el mateix autor, segueixen encara avui plena actualitat.

Ser professor

Per els que pensen que ser professor no és una professió digna, com ser enginyer, doctor, advocat, etc. Em van preguntar al carrer: Quina professió estudies? I jo li contestar Educació, aquesta persona, mirant-me amb estranya expressió en el seu rostre, va riure i va dir en veu baixa: Quina professió tan fàcil, es passen el dia jugant amb nens.

Jo amb la meva cara ben enlaire li vaig dir amb fermesa:  Si .. Sóc Professor ... No treballo a empreses, però si en un espai on promoc coneixements en nens i joves ...

NO discrimino, perquè dono Amor a tots per igual ...

NO sóc cap però EL TEU fill em veu com un líder i sóc el seu model a seguir ...

NO Sóc Psicòleg, però puc fer que EL TEU fill cregui en si mateix ...

NO Sóc doctor, però puc diagnosticar mancances en aquests joves ...

NO tinc horari de treball, ja que mentre TU veus televisió i dorms, alguns estem planificant perquè el teu fill tingui el millor aprenentatge.

NO Sóc Arquitecte per construir edificis, però si construeixo somnis i valors.

NO jugo amb els nens, participo en la construcció del seu aprenentatge.

NO jugo amb plastilina, emmotllo somnis.

Que visquin els professors. Perquè per ser professionals van passar per les mans d'un dels meus col·legues...!! Lluita per la nostra professió i demostra. amb dignitat que som excel·lents professionals i que per arribar a ser enginyer, advocat, metge, entre altres professions, es necessita  d'un PROFESSOR ...

Món Groc - Albert Espinosa

El món groc és un món fantàstic que vull compartir amb tu, és el món dels descobriments que vaig fer durant els deu anys que vaig estar malalt de càncer. És curiós, però la força, la vitalitat i les troballes que fas quan estàs malalt serveixen també per quan estàs bo, en el dia a dia.

Aquest llibre et farà conèixer i entrar en aquest món especial i diferent, però sobretot et farà descobrir els «grocs»: el nou esglaó de l'amistat, les persones que no són ni els amants ni els amics, aquella gent que s'encreua a la teva vida i que amb una sola conversa pot arribar a fer-la canviar. No t'avanço res més, hauràs de llegir el llibre per poder començar a trobar els teus «grocs». Potser un d'ells sigui jo...

El món groc parla de com és de senzill creure en els somnis perquè es facin realitat. I és que creure i crear només són a molt poques lletres de distància.

A què esperes per saber qui són els teus «grocs», la nova manera de veure l'amistat!

Albert Espinosa

Amb ulls de nen - Francesco Tonucci

Francesco Tonucci proposa adoptar el punt de vista de l'infant i deixar-lo més lliure, tant a l'escola com a casa. Ha promogut diverses iniciatives per fomentar la participació dels nens i nenes, com el camí escolar, el parlament dels nens o els consell urbans. 

Per més informació sobre Francesco Tonucci visita la meva secció sobre ell.

La ciutat dels nens

Com és possible? Un cop s'aconsegueix el compromís polític i la formació d'equips especialitzats, el projecte arrenca articulant al voltant de tres propostes centrals:

La primera, la formació del Consell, un òrgan consultiu generat per l'Ajuntament en què participen nens triats a l'atzar entre els alumnes de 2n i 3r de totes les escoles de la ciutat. S'hi debaten periòdicament les problemàtiques amb alguns dinamitzadors i es sugereixen pautes d'acció. Alguns exemples podrien ser:

·Crítica a com es dissenyen determinats espais públics, especialment els parcs (espais llisos on sempre estan vigilats, corralillos, equipaments monofuncionals ...), i disseny de propostes alternatives (espais ondulats, bancs per als avis, no espais destinats únicament als nens).
·La proposta que hi hagi carrers amb noms dedicats als nens com a forma d'apropiació simbòlica.
·Modificació dels estatuts comunitaris i municipals recollint-hi el dret al joc en els espais comunitaris dels edificis o en els patis de les escoles a les tardes davant els nens com molèstia (a l'hora de la migdiada) i dels patis com espai per a aparcaments.
·En els seus debats s'escolten frases senzilles que tanquen una enorme potència reflexiva sobre l'urbà: És igual que les places siguin petites n'hi ha prou que hi hagi moltes, Els nens haurien de tenir per jugar el mateix lloc que tenen els adults per aparcar els cotxes, la bicicleta és més democràtica que el cotxe, quan es construeix sobre un espai verd o lliure, es disminueix l'espai de joc dels nens ...

Una segona iniciativa és "Anem sols a l'escola", que tracta de fomentar la mobilitat dels nens a la ciutat, afavorint que acudeixin sols a l'escola caminant o amb bicicleta. Per això han eixamplat i condicionat les voreres per donar continuïtat als recorreguts de vianants, han generat una gran expectativa en el teixit social (treball amb pares, punts d'ajuda en bars i comerços), senyalitzant la zona i implementant les multes morals que posen els nens (no són multes econòmiques). Un nou concepte d'educació viària que implica la infància en la seva aplicació.

"El mayor problema de los niños en las ciudades es que nunca están solos entre ellos, sin adultos"

  Francesco Tonucci 

"Dins la fosca tot d'una"

Ajudem a Ian! Taps a canvi de somriures!

Ian pateix Neuroblastoma, una forma de càncer infantil que es forma en el teixit nerviós. Es diagnostica majoritàriament, en el primer any de vida.

Són tumors agressius amb una alta mortalitat i gran afectació de l'estat general del lactant. Quant la afecció es localitza, en la majoria dels casos és curable. No obstant això, la supervivència a llarg termini per als nens amb malaltia avançada i majors de 18 mesos d'edat és pobra malgrat les múltiples teràpies que es realitzen.

Ens toca de prop el cas d'Ian, un nen de Sant Sadurní, que pateix aquesta greu afecció. Ian necessita viatjar a Estats Units com mínim 6 vegades per poder tractar la seva malaltia. Aquests viatges són molt costosos per a la família que no es pot permetre el pagament dels vols, per tant el que la família d'Ian fa és recaptar taps i vendre'ls a una empresa que els dóna 300 € per cada 1000 kg de plàstic dur.Todos podem ajudar d'una manera molt senzilla, només cal donar-li a "m'agrada" i compartir la seva pàgina de Facebook (https://www.facebook.com/AyudaAIan), com recol · lectar taps. Amb aquestes simples accions, podem ajudar molt. El nostre centre, l'Acadèmia Núria i molts més, s'han solidaritzat amb aquest assumpte. Ajuda-li tu també!

"El niño salvaje"

Un nen de 12 anys va ser trobat al bosc. Aquest no sabia ni parlar, ni llegir, ni escriure, ni agafar un cubert, ni tan sols caminar correctament. No sabia fer res del que nosaltres pensem que és bàsic saber per portar una vida normal.


Aquí us deixo un vídeo on es pot veure un resum de la pel·lícula:

Síndrome de Rett

Aquesta síndrome, és una malaltia a la qual se li denomina "Malaltia Rara" ja que en els casos que es coneixen, només afecta nenes d'entre 18 i 20 mesos de vida. Cal remarcar que en ocasions aquesta malaltia pot afectar nens, però no és habitual. A Espanya només hi ha tres casos de nens afectats per la síndrome de Rett.

Cal saber que no perquè la malaltia d'aquestes nenes sigui rara, cal menys atenció i menys mitjans per estudiar-la. Tot el contrari! Cal suport per tot arreu, tant econòmic com moral i científic.

Per sort o per desgràcia conec (poc) a una família de la qual la filla gran, pateix aquesta estranya malaltia. I es de primera mà que necessiten ajudes i que a poc a poc amb esforç, dedicació i suport per part de molta gent, van aconseguint assolir alguns objectius.

Aquí hi ha la web dels pares de Maria, una noia que pateix d'aquest síndrome, hi explica la seva història, la seva experiència i la seva lluita per combatre aquesta malaltia dia a dia.

http://www.mimundorett.com/

Per més informació sobre aquest síndrome:

http://www.rett.es/queesrett.asp?cod=60

Quadre dels jocs

Aquest es un quadre de Pietrer Bruegel, un pintor holandès del segle XVI. Apareixen un total de 86 jocs infantils que es jugaven a l'Edat Mitja i que encara desprès de tantíssim temps es continuen veient. A continuació us mostraré el quadre i la descripció de cada un dels jocs que apareixen en ell.

Alfabet dactilològic

Cal tenir present als petits que no poden parlar per diferents motius i que s'han de comunicar amb la llengua dels signes.

Aquí us deixo l'alfabet de llengua de signes: