dissabte, 17 de novembre del 2012

La ciutat dels nens

Com és possible? Un cop s'aconsegueix el compromís polític i la formació d'equips especialitzats, el projecte arrenca articulant al voltant de tres propostes centrals:

La primera, la formació del Consell, un òrgan consultiu generat per l'Ajuntament en què participen nens triats a l'atzar entre els alumnes de 2n i 3r de totes les escoles de la ciutat. S'hi debaten periòdicament les problemàtiques amb alguns dinamitzadors i es sugereixen pautes d'acció. Alguns exemples podrien ser:

·Crítica a com es dissenyen determinats espais públics, especialment els parcs (espais llisos on sempre estan vigilats, corralillos, equipaments monofuncionals ...), i disseny de propostes alternatives (espais ondulats, bancs per als avis, no espais destinats únicament als nens).
·La proposta que hi hagi carrers amb noms dedicats als nens com a forma d'apropiació simbòlica.
·Modificació dels estatuts comunitaris i municipals recollint-hi el dret al joc en els espais comunitaris dels edificis o en els patis de les escoles a les tardes davant els nens com molèstia (a l'hora de la migdiada) i dels patis com espai per a aparcaments.
·En els seus debats s'escolten frases senzilles que tanquen una enorme potència reflexiva sobre l'urbà: És igual que les places siguin petites n'hi ha prou que hi hagi moltes, Els nens haurien de tenir per jugar el mateix lloc que tenen els adults per aparcar els cotxes, la bicicleta és més democràtica que el cotxe, quan es construeix sobre un espai verd o lliure, es disminueix l'espai de joc dels nens ...

Una segona iniciativa és "Anem sols a l'escola", que tracta de fomentar la mobilitat dels nens a la ciutat, afavorint que acudeixin sols a l'escola caminant o amb bicicleta. Per això han eixamplat i condicionat les voreres per donar continuïtat als recorreguts de vianants, han generat una gran expectativa en el teixit social (treball amb pares, punts d'ajuda en bars i comerços), senyalitzant la zona i implementant les multes morals que posen els nens (no són multes econòmiques). Un nou concepte d'educació viària que implica la infància en la seva aplicació.





"El mayor problema de los niños en las ciudades es que nunca están solos entre ellos, sin adultos"


  Francesco Tonucci 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada